Notícies

Núria Picas puja de nou al podi de l'Ultra Trail del Mont Blanc

Enviada per administrador el 31/Ago/2014 - 13:11

Imatge 0 per Núria Picas puja de nou al podi de l'Ultra Trail del Mont Blanc
L'atleta Núria Picas va acabar segona a la Ultra Trail del Montblanc, després de protagonitzar una gran actuació i firmar una temporada històrica

La Ultra Trail del Mont Blanc va disputar entre divendres i ahir en un recorregut espectacular de 168 kilòmetres i 9.600 metres de desnivell positiu

“Ha estat una cursa de molts contrastos, de moments molt bons i moments molt durs. Al principi he gaudit molt i m'he trobat molt bé, però cap a mitja cursa he tingut alguns problemes físics que m'han fet passar moments difícils. Malgrat tot, un any més, ha estat una gran cursa, on he gaudit molt i on m'he sentit molt acompanyada dels meus”, declarava Picas

Chamonix (França), 30 d'agost de 2014 - Núria Picas torna a fer una actuació brillant a la icònica Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB). Després de 24h55' Picas ha creuat la meta en segona posició després de completar els 168 kilòmetres de la prova. Amb aquest podi en la prova francesa Picas segueix encara més líder del circuit Ultra Trail World Tour, completant així una temporada brillant.

L'UTMB és una de les curses mítiques del circuit de trail running. Amb una distància de 168 kilòmetres i 9.600 metres de desnivell positiu, la cursa es desenvolupa en paratges espectaculars al voltant del massís del Mont Blanc. Tots els millors atletes del món somnien algun dia en córrer aquesta cursa, però només 2.300 afortunats ho poden fer cada any.

La cursa va iniciar-se el passat divendres 29 d'agost a les 17:30 al poble francès de Chamonix sota una intensa pluja, que va continuar durant bona part de la nit, augmentant la duresa de l'esdeveniment. Els primers compassos de la prova, sempre molt ràpids i amb una gran assistència de públic, van servir per destacar un grup de líders, entre ells Picas, que de seguida va col·locar-se al capdavant de la classificació femenina en la seva arribada al primer punt d'assistència de les Contamines (km 31, 1.170m). El fred i la humitat són un dels grans aliats de Picas, que continuava en primera posició en la primera gran ascensió a la Croix du Bonhomme (km 44, 2.443 m).

Creuant la frontera amb Itàlia al Col de la Seigne (km 60, 2.516m), Picas avançava amb decisió a través de la foscor: “Durant els primers vuitanta quilòmetres m'he trobat realment molt bé, el fred i la pluja m'agraden i m'hi sento còmoda. En tota aquesta part del recorregut m'ho he passat molt bé, tot gaudint de l'ambient”.

Després de 9h24' hores de cursa Picas afrontava una forta baixada fins arribar al segon punt d'assistència a Courmayeur (km 77, 1.200m), on arribava a les 2:55 de la matinada, a quatre minuts de la seva gran rival, l'americana Rory Bosio.

Començava aleshores un dels trams més durs del recorregut, ja a Suïssa, en la pujada al mític Grand Col Ferret (km 99, 2.537m). Va ser en aquest punt on es va produir l'atac de Bosio, que va avançar Picas aconseguint un avantatge que no deixaria ja fins a la meta.

Picas, per la seva banda, va decidir concentrar-se en fer la seva cursa i continuar sumant quilòmetres sense deixar-se influir per la pressió: “La Rory m'ha atacat en una pujada després d'haver estat estira-arronsa durant una bona estona. Quan he vist que se'm escapava he decidit fer la meva. Tot i així ha arribat un moment on he començat a sentir-me deshidratada i durant una bona estona m'ha costat molt avançar”.

Des de Col Ferret començava una fort desnivell que la portaria a baixar fins al següent punt d'assistència a Champex-Lac (km 122, 1.477m), on arribava visiblement cansada. Allà, després de l'avituallament i amb el sol despuntant per les muntanyes alpines, Picas va saber recuperar la situació i aprofitar la seva gran capacitat de concentració i de força mental per conservar la segona posició, a pesar del malestar físic que la va acompanyar durant part de la cursa.

Al arribar a Catogne (km 145, 2.009m) l'equip mèdic de la prova la va fer aturar durant un quart d'hora per tal de verificar el seu estat de salut. Després de comprovar que es trobava en bones condicions, Picas va continuar i poc a poc va anar trobant-se millor i ha començar a avançar a molt bon ritme cap a Vallorcine (km 150, 1.263m), on una gran quantitat d'espectadors la van rebre amb crits d'ànim.

A partir d'allà ja només li quedava afrontar el darrer tram de 19 quilòmetres, que va fer somrient i visiblement relaxada. Picas va arribar a Chamonix 24h55' després de la sortida, molt emocionada per poder tornar a repetir podi en la prova per excel·lència del trail running.

A la prova d'ahir va destacat de nou la victòria de l'americana Rory Bosio que, igual que l'any passat, es va endur la prova amb un temps de 23h23', mentre que al tercer calaix del podi s'hi ha enfilat la francesa Natalie Mauclair, guanyadora l'any passat de la TDS.

Picas, que venia a repetir el repte de l'any passat, ara ja amb molta més experiència declarava: “Ha estat una cursa de molts contrastos, de moments molt bons i moments molt durs. Al principi he gaudit molt i m'he trobat molt bé però cap a mitja cursa he tingut alguns problemes físics que m'han fet passar moments difícils. Malgrat tot, un any més, ha estat una gran cursa, on he gaudit molt i on m'he sentit molt acompanyada dels meus”, declarava Picas.

Amb aquesta gran incursió Picas segueix gravant amb contundència el seu nom als anals de la història del trail running. Més líder que mai del circuit Ultra Trail World Tour, en un principi Núria es farà amb el títol al novembre, completant així una temporada de somni.

Crèdit de la foto: Roger Caballé