Notícies

Albert Pérez Monfort, membre de l'equip Corremonts-sportHg, ens comparteix la seva crònica de l'Esquella de Pardines

Enviada per administrador el 11/Ago/2014 - 11:14

Imatge 0 per Albert Pérez Monfort, membre de l'equip Corremonts-sportHg, ens comparteix la seva crònica de l'Esquella de Pardines

Pardines, 9 d'agost de 2014 - Dissabte el poble de Pardines va perdre momentàniament la tranquil·litat habitual per acollir una gran festa de l'esport amb la primera edició de l'Esquella de Pardines, una cursa amb un traçat espectacular de 21 km i 1.800 m de desnivell positiu. La prova, que començava a les 18,45 h, obligava la majoria dels 220 participants a fer part del recorregut de nit, tot i que els més forts van poder arribar a meta encara de dia, sense haver de fer ús dels frontals.

La cursa, que tenia com a punt culminant el cim del Taga, de 2.039 m d'alçada, presentava un traçat molt bonic i dur. Només sortir de Pardines calia superar desnivells importants, però el punt de més pendent era passat l'avituallament de la Collada Verda, en el quilòmetre 10. A partir d'aquí i fins a coronar el Puig Estela, de 2.012 m, calia superar una tartera i un tram de molt pendent que requeria l'ús de cordes per garantir la seguretat. Des del Puig Estela s'intuïa l'ambient que hi havia al cim del Taga, ja que s'hi podien veure multitud de llums i torxes. Des del Taga tot el que quedava era pràcticament baixada fins a Pardines, on l'ambient de gent que animava era espectacular. Aquella gran quantitat de persones que animaven, tot i el cansament acumulat, et tornaven les ganes de prémer l'accelerador fins a passar la línia de meta.

La primera edició de l'Esquella de Pardines se la van emportar Aleix Fàbregas en categoria masculina, i Mercedes Arcos en categoria femenina, que van necessitar 2h:26' i 3h:14' respectivament per completar el traçat exigent.

La festa no va acabar fins ben avançada la nit quan va arribar a meta l'últim corredor.

L'Esquella de Pardines és una proposta doble, ja que la prova d'estiu, la d'aquest dissabte, es complementarà amb una prova d'hivern d'esquí de muntanya, la qual, vist com ha estat aquesta cursa d'estiu, promet.

Vaig pensar-m'ho molt abans d'apuntar-me a l'Esquella, ja que una lesió al peu m'havia deixat sense poder córrer pràcticament mig any i encara no estava segur d'haver-me recuperat del tot. Igualment la proposta de la gent de Pardines era tan temptadora que no vaig poder evitar apuntar-m'hi. Així, l'únic objectiu era gaudir al màxim de l'ambient i el recorregut i agafar-m'ho amb molta calma per provar-me.

Ha estat una cursa per repetir i que per a mi pot haver representat el trencament d'una etapa de mal estar degut a aquesta lesió invalidant. A veure si és veritat!

Crèdit de la foto: Oriol Farré