Per preparar-se per la cursa al Japó feia dues setmanes que Núria Picas s'havia desplaçat al país nipó amb l'objectiu d'adaptar-se i fer un bon reconeixement del terreny. Segons havia declarat, afrontava la prova amb molt de respecte, no només per la llarga distància que havia d'afrontar, sinó també perquè el recorregut era diferent del que estava acostumada, amb molts trams d'asfalt.

La cursa va començar a les 15h hora local (8h del matí a Europa) i Picas va decidir emprendre la seva habitual estratègia; sortir tranquil·lament per afrontar les llargues hores, especialment de nit. Per davant li quedaven 168km i un desnivell de 9.500m, un desnivell que equival a pujar l'Everest des de nivell de mar.

En els primers kilòmetres la francesa Nathalie Mauclair, guanyadora en l'anterior edició del Grand Raid de la Réunion, va decidir imposar el seu ritme, i arribava a l'avituallament de Niju-Magari (km 33,4) amb una diferència de 12 minuts per sobre de Picas. La Manresana no es va deixar impressionar, i va continuant fent feina de formiga, avançant kilòmetre a kilòmetre i aprofitant els avituallaments per hidratar-se i menjar seguint el seu pla. Al kilòmetre 65,6 Picas ja li havia retallat uns minuts a Mauclair, i la diferència que la separava de la francesa era de només 9 minuts i al kilòmetre 71 ja només n'eren dos. Finalment, Picas es va situar en primera posició a partir del kilòmetre 75. Tal i com afirmava: “La estratègia va ser sortir poc a poc i anar trotant, al meu ritme i sense fer cas de les rivals. Jo m'he anat trobant bé i he anat de menys a més. Quan he tingut l'oportunitat, buscant l'estratègia, he aconseguit adelantar la Nathalie al kilòmetre 75. La nit no se m'ha fet dura, m'he cuidat molt i no he sentit debilitat en cap moment”.

Poc a poc l'atleta va anar augmentant la seva avantatge. Arribava al kilòmetre 104 amb gairebé mitja hora de diferència sobre Mauclair, i afrontant la part més dura i tècnica del recorregut. Algunes de les favorites van anar caient, i entre altres la que fins ara era líder del UTWT Francesca Canepa o la mateixa Mauclair van retirar-se per problemes físics. Al país del sol naixent s'anava fent de dia poc a poc, i la silueta del Mont Fuji es començava a perfilar a l'horitzó. Això va donar forces a Picas, a qui no li agrada córrer de nit, tal i com ha declarat en moltes ocasions.

La catalana va saber aguantar la pressió i gestionar bé l'esforç durant el darrer tram del recorregut, molt tècnic i amb un desnivell considerable. Finalment, després de 23h27 de cursa Picas creuava eufòrica la meta en primera posició. Amb aquest temps, es situava també en la dotzena posició de la classificació general de la cursa, un temps sens dubte estratosfèric per una dona.

Segons comentava al arribar a meta: “Els deu últims kilòmetres ja estava tranquil·la de camí cap a la meta quan m'han dit que la Fernanda havia retallat una mica de distància. Així que he decidit apretar un punt més i així aconseguir controlar la situació. Ha estat una cursa que m'ha sortit rodona. He pogut menjar i hidratar-me bé, abrigar-me i no passar fred, la nit ha estat fantàstica i l'estratègia m'ha funcionat molt bé. Estic molt contenta perquè havent assegurat les victòries a Transgrancaria i aquí ja em situo líder del UTWT que era un dels objectius de la temporada. Es podria dir que en la primera part de la temporada tinc els deures fets i ara podrem gaudir de les properes curses que venen”.

Aquesta és la segona cursa de 100 milles (168km) que Picas disputa. A la primera, la Ultra Trail del Mont Blanc, l'atleta va acabar segona, i en aquesta ocasió la llarga distància no se li ha resistit i es consolida com una seriosa aspirant a emportar-se el títol de l'Ultra Trail World Tour, que aglutina diferents proves d'ultradistància arreu del món i on hi participen els millors atletes de l'especialitat.

Per la propera cita del calendari, Picas viatjarà fins a l'illa de la Palma, per disputar la Transvulcania.

Crèdit de la foto: Buff Japan