L'atleta tenia previst participar a les cinc proves del campionat: Verbier (Suïssa), Courchevel (França), Pitturina (Itàlia), Diablerets (Suïssa) i Artic Race (Noruega). Jornet volia participar tant a les proves individuals, que posen a prova els atletes no només amb les seves capacitats físiques sinó també tècniques i de coneixement de la muntanya, i també a la prova de vertical race, una prova explosiva de resistència que consisteix en una única pujada amb una gran acumulació de desnivell. A Jornet li agrada la polivalència, i no es considera per tant expert en cap de les dues, així que l'objectiu principal era intentar aconseguir el campionat en ambdues proves a més de sumar suficients punts per a la classificació general.

Jornet va començar molt bé la temporada, amb una victòria individual a Verbier i una tercera plaça en la vertical race, després d'una batalla impressionant al costat de Matheo Jacquemoud i de ser penalitzat finalment per un canvi de pells. El de la Cerdanya afirmava trobar-se en molt bona forma física, i se sentia a punt per afrontar la següent cursa a Courchevel. Desafortunadament, un virus estomacal el va deixar fora de combat i es va veure obligat a abandonar en la prova individual i només va aconseguir la setzena posició a la vertical race, perdent d'aquesta manera la possibilitat de sumar punts clau en la classificació. La tercera prova, la Pitturina, va ser ajornada per les males condicions meteorològiques, i finalment es va disputar a mitjans de febrer. En un circuit retallat per les grans quantitats de neu acumulades, Jornet es va imposar a la prova individual, demostrant que volia seguir lluitant pel campionat. A Itàlia també va disputar la prova d'esprint, que tot i no ser la seva especialitat i finalitzar en la quinzena posició, li va permetre seguir sumant punts.

La primera setmana de març va tenir lloc la Diablerets, on l'atleta va aconseguir la victoria a la prova individual i a la vertical race, col·locant-se d'aquesta manera líder tant a la classificació individual com a la general. El campionat en Vertical Race, que s'acabava en aquesta prova, va ser finalment per a l'italià Damiano Lenzi, que ha signat una temporada excel·lent. Pel que fa a la classificació general i a la individual, tot s'havia de resoldre a l'última prova del campionat, disputada el cap de setmana passat a Noruega, ja que la diferència de punts que hi havia entre els corredors eren mínimes. A Jornet no li va anar molt bé la cursa a Tromsö, on no es va trobar molt bé al principi de la prova i va patir una penalització que el va relegar a la quarta plaça. D'aquesta manera, William Bon Mardion, qui va vèncer a Noruega, va aconseguir superar Jornet i aconseguir el títol individual. Quedava definir la classificació general, que havia de decidir-se a la prova d'esprint de diumenge passat i on Lenzi avantatjava d'un punt a Jornet. Finalment, i a causa d'un problema tècnic, la prova es va anul·lar, de manera que l'italià es va fer també amb la classificació general.

Crèdit de la foto: ISMF Press Office

Tot i això, Jornet afirma haver viscut una de les seves millors temporades: “Estic satisfet per aquests dos segons llocs. De les quatre curses que he disputat he aconseguit tres victòries i un tercer lloc, realment no es podia somiar amb res millor. Per descomptat no haver pogut competir a Courchevel va ser una pena, perquè em trobava bé físicament i és complicat lluitar pel campionat amb dues curses menys, però malgrat tot ho vaig intentar i vaig aconseguir ser competitiu fins al final. És per això que aquest segon lloc m'està millor que altres anys en què he aconseguit el campionat”.

Aquest ha estat sens dubte un any molt emocionant a la Copa del Món d'esquí de muntanya, amb un gran grup d'esquiadors molt en forma. Prova d'això són els temps, molt ajustats a la majoria de casos: “Hi ha grans esquiadors en el campionat, i això és molt motivant. El fet de no saber si podràs guanyar o no i de lluitar fins a l'últim segon és el que busquem a l'esport, aquesta és l'essència. Enguany hem viscut grans batalles. Per a mi Verbier va ser una cursa perfecta, tant per l'organització com per l'ambient. Courchevel va ser molt bonica, i la vaig gaudir com a espectador. I finalment no podem oblidar-nos de Tromsö, un final de festa perfecte però potser una mica aixafat en cancel·lar els esprints”.

Acabades les competicions, Kilian Jornet seguirà aprofitant les bones condicions de neu per fer algunes travessies fins a principis de maig, quan començarà a preparar la temporada de trail. Per la seva banda, la Federació Internacional d'Esquí de Muntanya acaba de ser reconeguda pel COI, i s'acosta una mica més al somni olímpic. Els esquiadors van rebre la notícia a Noruega, on Jornet comentava: “És una molt bona notícia, encara que s'haurà de seguir treballant des de la federació per millorar i fer créixer aquest esport. Cal que els equips integrin més dones a les competicions i, per descomptat, cal seguir potenciant molt l'esport base, que són les generacions que potser un dia podran competir en aquests Jocs Olímpics”.