Grans reptes i ultres: Iker Karrera i Tòfol Castanyer, subcampions de l'Ultra Trail del Mont Blanc

Enviada per administrador el 31/Ago/2014 - 12:48

Els atletes van aconseguir el segon lloc ex aequo després de 20h55'42 d'esforç en una de les curses més exigents del planeta

La prova va estar dominada pel francès Françoise D'Heane que va batre el rècord amb un crono de 20h11'44

Iker Karrera: “Després d'anar pràcticament junts tota la cursa, no valia la pena barallar-nos. És difícil veure una cosa així a l'alta competició i en un esport individual, però aquí hi ha altres valors”
Chamonix (França), 30 d'agost de 2014 - Molt poques vegades l'esport d'elit individual ens brinda imatges de companyonia tan inusuals com la que ahir van protagonitzar els atletes Iker Karrera i Tòfol Castanyer. Després de 20h55'42 d'esforç en una de les curses més emblemàtiques i exigents del calendari, la TNF Ultra Trail del Mont Blanc, Iker Karrera i Tòfol Castanyer van creuar la meta junts, agafats de la mà, amb els braços enlaire celebrant un extraordinari segon lloc. El d'ahir va significar el segon subcampionat en aquesta cursa per a Iker Karrera i el primer per Tòfol Castanyer en el que era el seu debut a la prova reina del programa de l'UTMB i també en una cursa de més de 100 quilòmetres. La victòria en aquesta dotzena edició va ser pel corredor francès Françoise D'Heane que de passada va batre el rècord de la prova amb un crono de 20h11'44.
La cursa, de 168 quilòmetres de distància i 9.600 metres de desnivell positiu i que passa per França, Suïssa i Itàlia, va estar dominada de principi a fi per D'Heane, vencedor també a l'edició de 2012. Només arrencar la prova, amb la meteorologia preparada per pronunciar-se en forma de pluja intensa, D'Heane, Karrera, Tòfol i Luis Alberto Hernando van prendre el comandament i van imposar un ritme molt alt, tan alt, que el mateix Hernando en el quilòmetre 80 va començar a pagar-ne les conseqüències. l'aragonès es va quedar despenjat i al quilòmetre 107 es va veure obligat a abandonar per problemes estomacals. A més de 20 minuts s'anaven quedat també alguns dels grans favorits, com el nord-americà Anton Kupricka.

A la baixada de Courmayeur, si no hi havia sorpreses, la lluita semblava ja cosa de tres homes: d'Heane, Karrera i Tòfol. A la Fouly el francès va incrementar el ritme encara més i va sentenciar la cursa amb autoritat. Per darrere, Iker i Tòfol aconseguien mantenir el ritme de competició, patint un d'ells més a les pujades (Tòfol) i l'altre a les baixades (Iker), fins al final de la cursa. “Després d'anar pràcticament junts tota la cursa no valia la pena barallar-nos, així que vam decidir entrar junts”, va explicar Iker.

“Ja em va passar una vegada amb Miguel Heras a la Transvulcania”, va recordar Iker de la seva victòria a la prova canària, quan va entrar a meta de la mà d'Heras. “Aquesta vegada tampoc tenia sentit barallar-nos pel segon lloc. Amb la victòria ja assegurada D'Heane, no valia la pena assumir riscos. És difícil veure una cosa així a l'alta competició i en un esport individual, però aquí hi ha altres valors”, va afegir l'atleta després de mostrar la seva satisfacció pel que significa el segon subcampionat en una de les curses més prestigioses del planeta després el segon lloc aconseguit el 2011, quan va entrar a només 9 minuts de Kilian Jornet. “No hi ha dubte que s'han complert les meves expectatives. Veient el nivell dels atletes la victòria era molt difícil i més amb la temporada que porto, amb lesions al principi. Però la veritat és que no està gens malament aquest segon lloc. La valoració és molt bona”, va concloure Iker, que aquesta temporada, després de recuperar-se d'una lesió, va ser campió a la Buff Epic Trail i segon en la Salomon 4 Trails. A l'octubre té previst participar a la Diagonal des Fous.

Per la seva banda, Tòfol segueix amb la seu idil·li amb la TNF Ultra Trail del Mont Blanc que va començar el 2012 després de guanyar la CCC (Courmayeur Champex Chamonix). En el que era el seu debut en una cursa de més de 100 quilòmetres, Tòfol ha signat un excel·lent segon lloc que el confirma encara més també a l'elit dels corredors ultra distància.

Crèdit de les fotos: DrozPhoto