Grans reptes i ultres: Crònica de Miquel Pitarch, representant de Corremonts, de la Vallès Drac Race

Enviada per administrador el 05/Oct/2014 - 21:59

Terrassa, 4 d'octubre de 2014 - Per fi la nombrosa comunitat de corredors de muntanya de Terrassa comptem amb una prova de distància "llargueta" (48 kms i 1.800 m de desnivell positiu) amb sortida i arribada a la nostra ciutat i pel nostre terreny d'entrenament habitual, el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac!!!

El dissabte em presentava amb moltíssimes ganes a la sortida de la Valles Drac Race Trail. El dia era esplèndid i la previsió era que es mantindria així, fins i tot amb una mica massa de calor. Els de la prova de BTT de l'endemà semblava que no tindrien tanta sort, i malauradament així va ser finalment, ja que la prova s'ha hagut de suspendre per precaució. L'únic dubte que tenia era amb la "fragilitat" del meu turmell, que m'ha estat fent la guitza durant els darrers mesos.
Cap problema amb la recollida del dorsal i el xip, i a les 8h sortim puntualment els 170 corredors. Primers kms fins a Matadepera planers i "pisteros", fins i tot "asfalteros". Ideals per escalfar les cames i que tothom vagi agafant el seu lloc a la cursa, sense presses ni embussos.

A partir de la Font de la Tartana, comença "la festa". Corriol cap amunt fins al Coll de Grua, puja dret però no és massa llarg i ens trobem el primer avituallament (km 7). Ara toca baixar fins a Les Arenes i primera sorpresa: no baixem per la pista més habitual, molt concorreguda els caps de setmana per caminaires, corredors i, sobretot, “btteros”, si no per un corriol molt més divertit i amè, que és l'antic camí de la Matagalls-Montserrat (encara es veuen les marques verdes i vermelles).

Passades Les Arenes, seguim per la riera i pista fins el Marquet de les Roques (km 18, segon avituallament). Probablement el tram més "pesadet" de la cursa, però que va bé per deixar-se anar i rodar ràpid. Fins aquí, fresc i gens cansat. Però ja encarem la primera dificultat seriosa: la pujada per la Font del Llor fins al coll del mateix nom, curta però molt vertical.

Baixem cap a Mura, primer per corriol una mica tècnic i després ja per pista. En arribar, som a meitat de camí (km 25, tercer avituallament). Les cames comencen a acusar l'esforç i ara ve la part més bonica però també més dura. Pujada gradual però sostinguda pel Puig de la Balma i fins a la Coma d'en Vila (km 33, quart avituallament). Es realment preciós, carenejant molta estona i amb vistes a Montserrat. I a mitja pujada, una altra sorpresa, la "bruixa" del parc ens sorprèn i ens anima amb molt bon humor!!

Ja hem fet el més difícil i a partir d'aquí el camí pica cap avall, seguint un corriol preciós, planer i carener, que tots els corredors de Terrassa hem fet moltíssimes vegades entrenant. I a punt d'arribar a l'Obac, la última sorpresa: gir sobtat i tornem a pujar fins a la Roca del Corb. Hem fet la última dificultat i ja només queda baixar fins a Terrassa, per un corriol força tècnic. Al km 41, al Coll de les Foradades, ens trobem l'últim avituallament, que s'agraeix molt, per que la calor ja apreta amb ganes.

Anem per corriol fins ben bé el final, al Parc Audiovisual de Terrassa. L'últim tram és realment bonic, travessant boscos frondosos per un dels innombrables corriols que hi ha a la zona, és impossible conèixer-los tots.

Últims kms plans i ja som a l'arribada!! Per fi, les cames estan ja que no poden més. Cap problema amb el turmell i molt content.

Només em queda felicitar als organitzadors per un recorregut preciós, molt corrioler i una organització perfecta, tan pel que fa als avituallaments i la senyalització com pel tracte dispensat al corredor. La segona meitat de la cursa és força més bonica i molt més dura, pel que és bo al principi guardar forces.

Esperem que la cursa es consolidi i vagi agafant rellevància. Potser seria convenient portar la sortida i l'arribada a un lloc més cèntric (la Plaça Vella seria ideal), per donar més visibilitat de la cursa a tota la ciutat.

Per part meva, repetiré sense cap mena de dubte.